Queden 3 dies!!!!

Hola de nou,

queden 3 dies per l'aconteixement pel qual porto més de 6 mesos preparant-me, per la prova de foc, per demostrar-me a mi mateix que torno a ser el de sempre, que tot això ha estat un episodi de la meva vida que m'ha ensenyat a viure millor i a re-ordenar-me les prioritats. Si acabo la marató o millor dit quan acabi la marató posaré un punt (espero que final) a dit episodi.
Aquests darrers dies no paro de pensar en la cursa. A les nits somío sovint i em veig a la sortida, nervios però content...i de cop i volta em veig a l'arribada on m'esperen els meus :
- la Bàrbara que ha estat el pilar amb el que m'he recolzat durant la malaltia i que ha passat per moments horribles procurant que jo no me n'adonés mai (quina paciència, pobreta!!....t'estimo ;-)),
- el Liam, el motor de la meva recuperació, la criatura més entranyable del món, l'únic capaç d'arrencar-me somriures quan el meu cos i jo formavem el binomi més lamentable i destrossat per la quimio.
- els meus pares i germana, que sempre han estat amb mi, ja sigui per la seva presència física o bé espiritual, i que han hagut de tragar els canvis d'humor i les reaccions exageradament viscerals provocades pel verí.
- veig als Drs Ripoll i Albiol i a la Dra Puig, fent-me un signe amb el polze enlairat (ells són persones de poques paraules) i jo els hi pico l'ull...en certa manera m'han salvat la vida!!!
- les infermeres de la 4a planta (Eva, Marta, Lluisa, Gemma, Carme, etc) que sempre han conjugat a la perfecció professionalitat i humanitat. Per cert el truco d'anar descomptant les sessions, em va anar bé!!!

M'agradaria que tots ells poguéssin estar a l'arribada el proper diumenge. En certa manera, aquest repte és la meva forma d'agraïr-los tot el que han fet per mi.

De tot cor, gràcies.