Dia mundial contra el càncer

Hola,

el divendres passat dia 4 de febrer va ser el dia mundial contra el càncer. El meu sentiment és que es parla ben poc d'aquest dia. Em refereixo que estaria bé que a Andorra s'organitzéssin actes on es parli del càncer. Xerrades d'algun expert oncòleg, taula rodona de diferents afectats, experiències viscudes (aquestes poden ajudar moltíssim a la gents que està a punt de seguir un tractament de quimioteràpia, per exemple), etc.
L'altre dia el govern anunciava un nou pla de salut on es fa èmfasi sobre la prevenció d'aquesta malaltia...ho celebro, i molt! Ja era hora! Peró penso que cal anar més enllà. Cal una certa desdramatització del que envolta a la paraula "càncer". I es que amb aixó m'hi vaig trobar ara ja fa un any i pico. M'explico : quan em van diagnosticar la malaltia, el Diari d'Andorra va fer una plana explicant la notícia vinculant-la amb la meva vida d'esportista relacionada amb el rugby. Evidentment, alló va ser la "taca d'oli" de manera que la gent es va assabentar molt ràpidament. Però a mi ja m'estaba bé per que era una manera de dir "si, m'han trobat un tumor...i què?...Penso lluitar i sortir-me'n i vull que tothom vegi que una actitud positiva em portarà cap a la curació".
Dies més tard, em trobava amb la gent i parlavem del tema. No obstant, el sentiment que desprenien la majoria dels meus interlocutors era el de "pobret el David, segurament li queden pocs dies...quina pena, amb lo jove que és...". I en certa manera és bastant normal. És normal per que el "maleït cranc" és la causa de 3 milions de morts cada any. I és normal perque durant molt temps no s'ha progressat massa des del punt de vista preventiu, curatiu o bé de tractament.
Però la tendència està canviant. Molts estudis encetats fa uns quants anys, ja veuen les primeres conclusions, molts fàrmacs ja donen bons resultats, moltes conductes preventives ja demostren ser efectives...en definitiva hem de ser optimistes i pensar que anem per bon camí. I per aixó crec que impulsar la creació d'una associació contra el càncer a Andorra ajudaria a reduir o com a mínim a matitzar la espècie de fòbia social que desperta. Qué en penseu?
Una abraçada i SALUT!

Queden 32 dies

Hola amics,

només queden 32 dies. Les sensacions estan sent molt bones sobretot després de la 1/2 Marató de Barcelona. Ara només he d'acumular un pel més de càrrega i després descansar fent tant sols una mena manteniment a base de "rodar" suau. La marató de Barcelona és el 6 de març vinent i ja queda ben poc.
Faig memòria i retrospectiva...un any enrera estava a l'hospital alternant sessions de quimioteràpia amb analítiques de sang. Intentant que els 3 dies d'administració d'aquell "verí" tinguéssin el mínim d'impacte sobre el meu estat mental. Només el mental ja que era evident que el físic i metabólic me'l destrossava !!!! Com ja ho he dit no desitjo un tractament d'aquest tipus a ningú perque realment es fa molt dur completar-lo. Ja parlaré d'aixó més endavant...
Avui la meva intenció és només inaugurar aquest bloc (o blog...mai he sabut com es diu i s'escriu...) per intentar ajudar a través d'experiències viscudes, anècdotes, consells i altres exemples als qui, com jo, han sobreviscut a la malaltia probablement més "assassina" de les darreres dècades : el càncer.
Ànims, després del dolor, de la desesperació, de la soletat i del més profund sentiment d'injustícia es fa més agradable el tast de la victòria....com a tot esport!
Una abraçada i SALUT!